En primer lloc, l’1 de gener del 2022 entra en vigor el Reial decret llei 7/2021, del 27 d’abril de transposició de directives de la Unió Europea. Entre altres aspectes, les disposicions d’aquesta modificació afecten la defensa dels consumidors en matèria de contractes de compravenda de béns i de subministrament de continguts o serveis digitals. És un mercat puixant gràcies a la irrupció de les plataformes de contingut. Només les subscripcions a serveis digitals van facturar 58.000 milions d’euros a la Unió Europea l’any passat.

En aquest sentit, les directives europees que es transposen mitjançant aquest Reial decret llei estableixen normes comunes sobre determinats requisits relatius als contractes de subministrament de continguts i serveis digitals, i de compravenda de béns subscrits entre empreses i persones consumidores. En particular, s’estipulen normes sobre la conformitat amb el contracte, les mesures correctores en cas de manca de conformitat i les modalitats per exigir les mesures correctores esmentades que estan a disposició dels consumidors i usuaris.

Més garanties en els productes i serveis digitals, fins i tot els “gratuïts”

Més enllà de la necessitat ineludible de transposar aquestes directives europees a l’ordenament espanyol, la crisi sanitària també ha posat de manifest la conveniència de dotar d’una regulació concreta i especifica tots aquests tipus de serveis i contractes digitals, que han tingut un fort creixement amb motiu de la pandèmia. Arran del confinament, molts consumidors s’han vist obligats a adaptar-se a l’ús de múltiples eines i serveis digitals, o fins i tot comprar en línia determinats productes essencials com l’alimentació.

Les principals modificacions que estableix el Reial decret llei 7/2021 inclouen:

• Ampliació de l’àmbit d’aplicació per incloure els contractes de subministrament de serveis digitals en què el consumidor no paga un preu, sinó que obté els béns o els serveis a canvi d’aportar les seves dades personals. Així i tot, en aquest tipus de serveis “gratuïts” el consumidor o usuari també té uns drets bàsics.
• La conformitat amb el contracte es determinarà pel compliment d’uns requisits subjectius i objectius. Si el bé o servei no compleix aquests requisits, el venedor haurà de respondre davant del consumidor, que en podrà exigir la reparació o substitució. En tot cas, la reparació o substitució haurà de ser totalment gratuïta i s’haurà de fer en un termini de temps raonable. Si no és possible la reparació ni la substitució, llavors es podrà exigir una reducció de preu o la resolució del contracte.
• Modificació del termini legal de garantia: el termini de la garantia passa a ser de tres anys, a comptar des del lliurament en el cas dels béns físics, i dos anys en el cas dels continguts o serveis digitals. En el cas dels productes de segona mà, el termini de garantia es deixa a voluntat de les parts, però mai no podrà ser inferior a 1 any.
• El termini de presumpció de falta de conformitat del producte s’amplia dels 6 mesos fins als dos anys des de la data de lliurament, en el cas dels béns físics. En el cas del subministrament de continguts o serveis digitals, aquest termini de presumpció de manca de conformitat es fixa en 1 any. Això significa que es trasllada a l’empresari la càrrega de provar que el producte, bé o servei és conforme i no pateix de cap defecte.
• En el cas dels serveis de reparació i postvenda, el termini en què s’exigeix l’existència de peces de reparació s’amplia a deu anys. La idea d’aquesta modificació és intentar lluitar contra l’anomenada obsolescència programada i permetre, per tant, que els consumidors puguin gaudir del producte durant més temps.
• El termini de què disposa el consumidor per reclamar al venedor una falta de conformitat del producte, és a dir, el termini de prescripció, s’amplia de 3 a 5 anys.
• Finalment, s’estableix la prevalença de la garantia comercial (oferta pel fabricant) sobre la legal si aquesta és més beneficiosa per al consumidor. Fins ara, l’aplicació d’una o altra podia quedar a criteri exclusiu del venedor del producte.

Més informació i transparència a les compres online i la venda a domicili

La segona gran modificació que afecta aquest any a la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris es recull en el Reial decret llei 24/2021 de 2 de novembre. Aquesta darrera modificació entrarà en vigor a partir del 28 de maig de 2022 i es refereix especialment a la regulació de les pràctiques de venda en línia i la venda a domicili.

Les principals modificacions que estableix aquesta actualització legislativa són:

• En tots aquells casos en què es proporcionin resultats de cerques sobre productes o serveis oferts per empreses, s’estableix l’obligació per a l’empresari de facilitar els criteris tinguts en compte a l’hora de posicionar els resultats i la seva rellevància (per exemple, en el cas d’un cercador d’Internet).
• També s’afegeixen obligacions per a l’empresari en matèria d’informació i transparència. Bàsicament, ha d’oferir la possibilitat de cercar béns i serveis sobre la base d’una consulta mitjançant paraula clau, expressió o altre tipus de dades.
• Si es faciliten ressenyes sobre productes o serveis, caldrà indicar si es garanteix que aquestes provenen de consumidors que de debò hagin adquirit el producte (això persegueix abordar el problema creixent de les opinions falses a Internet).
• S’estableix tot un nou sistema sancionador en matèria de consum, essent aquesta una de les modificacions més extenses, ja que abasta els aspectes següents:
• Incorporació de noves infraccions en matèria de consum, les quals es qualifiquen de lleus, greus i molt greus. És especialment destacable que ara es distingeixen les infraccions lesives de la salut (les quals remeten a la Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat) de la resta.
• Actualització dels imports de les sancions, que poden assolir fins a la xifra de 1.000.000 d’euros en el cas de les infraccions molt greus (les infraccions lleus se sancionen amb entre 150 € i 10.000 €, les greus entre 10.001 i 100.000 € i les molt greus entre 100.001 i 1.000.000 €).
• S’introdueix també com a criteri per concretar la sanció econòmica aplicable l’estimació de la quantia del benefici il·lícit obtingut gràcies a la infracció. Així, per exemple, una infracció lleu comportaria una sanció entre 150 € i 10.000 €, però es preveu la possibilitat de sobrepassar aquestes quantitats fins a assolir entre dues i quatre vegades el benefici il·lícit obtingut.
• També s’incorpora l’obligació de donar publicitat a les resolucions sancionadores per part de les empreses afectades. L’objectiu d’aquesta obligació és potenciar la finalitat dissuasòria de les sancions de consum.
• Es modifica la regulació del termini del dret de desistiment, el qual passa dels 14 dies naturals anteriorment a 30 dies naturals per a aquells casos de contractes que hagin estat subscrits en el context de visites no sol·licitades al domicili, o d’excursions organitzades amb l’objectiu de promocionar o vendre béns o serveis.
• També s’incorporen mesures correctores per als consumidors que hagin estat objecte de pràctiques comercials deslleials, com ara la resolució del contracte i l’obtenció d’una indemnització, la quantia de la qual varia en funció de la infracció.

Encara que inicialment puguin causar una certa confusió, aquestes modificacions legals han de ser molt celebrades tant pels consumidors com pels empresaris. No només equiparen el nostre marc legal als estàndards europeus en matèria de defensa dels drets dels consumidors i usuaris, sinó que també fixen unes regles del joc més clares en aquells productes, serveis i pràctiques comercials sorgides arran de l’auge del mercat digital.

Tens problemes amb una compra realitzada a Internet? Informa’t i reclama els teus drets!