Amb caràcter previ a iniciar qualsevol relació jurídica, és fonamental realitzar unes mínimes investigacions sobre la part amb qui tenim intenció d’establir una relació jurídica, per evitar problemes en el futur, com, per exemple, impagaments o incompliments contractuals. Unes senzilles investigacions a temps permeten adoptar totes les precaucions necessàries per protegir els teus interessos. Aquests són els passos que s’han de seguir per a aquesta anàlisi.

L’inici de qualsevol relació té com a pedra angular la confiança. Des d’una òptica purament jurídica, el terme més proper a la confiança és el de bona fe. Són conceptes estretament units que suposen guardar fidelitat a la paraula donada i comportar-se honradament segons cal esperar de qualsevol que participi o intervingui en el tràfic jurídic.

De fet, el mateix Codi Civil en els seus articles 7 (“els drets hauran d’exercitar-se d’acord amb les exigències de la bona fe”) i 1.258 (“els contractes es perfeccionen pel mer consentiment, i des de llavors obliguen, no només a l’acompliment de l’expressament pactat, sinó també a totes les conseqüències que, segons la seva naturalesa, siguin conformes a la bona fe, a l’ús i a la llei”) configura la bona fe com un principi rector en l’àmbit contractual o del tràfic jurídic; és el criteri de conducta a què ha d’adaptar-se el comportament dels subjectes de dret en les relacions bilaterals.

L’expectativa d’aquesta bona fe de l’altra banda, unida a la perspectiva dels possibles beneficis que es poden obtenir en el futur derivats del vincle jurídic, ens pot portar a no adoptar les precaucions mínimes que serien desitjables. Per què, realment sabem amb qui contractem? És possible que la impressió que ens hàgim format de l’altra part no reflecteixi fidelment aspectes essencials com la seva situació patrimonial, econòmica i financera.

Convé tenir present que Espanya dobla la mitjana de la Unió Europea en litigis civils i mercantils. Uns processos que, en el millor dels casos, tenen una durada mitjana de 8-10 mesos per a la primera instància, però que poden perllongar-se més temps a causa de la saturació del sistema judicial (agreujada pels retards provocats per la COVID-19).

A més, el desenllaç pot no ser el desitjat: encara que obtinguem una sentència favorable, si la contrapart no té solvència, no serà possible, per exemple, recuperar l’import que ens degui o fer front al pagament d’indemnitzacions. Una simple anàlisi prèvia a l’inici de qualsevol relació jurídica o fins i tot posterior a la subscripció d’un contracte pot estalviar-nos molts mals de cap.

Com realitzar una anàlisi de l’altra part

Realitzar una anàlisi preventiva de la situació patrimonial i financera de la persona amb la qual estem valorant establir una relació jurídica és molt més habitual del que sembla. No obstant això, aquesta anàlisi, principalment, només es pot realitzar respecte a persones jurídiques, no respecte a persones físiques, ja que les dades personals, entre els quals s’inclouen les relatives a la seva situació econòmica o financera, no són d’accés públic.

En aquest sentit, la informació bàsica d’una persona jurídica es pot localitzar en determinats registres i organismes oficials que sí que són d’accés públic, on podem obtenir dades com ara:

  • Quins són els administradors de la societat.
  • Els béns que té l’empresa al seu nom.
  • Si ha presentat els seus últims comptes anuals.
  • Els resultats i situació que reflecteixen els comptes.
  • Si hi ha vinculacions amb altres societats.
  • Si té deutes, càrregues o obligacions pendents.

 

No obstant això, per realitzar aquesta tasca no es tracta només d’anar als registres públics i obtenir la informació: cal tenir la capacitat, coneixements i experiència necessaris per analitzar-la, interpretar-la i extreure’n conclusions. Per això és recomanable demanar a un professional l’elaboració d’aquestes anàlisis preventives de la situació patrimonial, econòmica i financera.

La qualitat i profunditat de l’anàlisi realitzada per un professional sempre serà superior a la que pugui realitzar algú que no estigui habituat a aquest tipus d’indagacions. A més, el cost econòmic d’una bona anàlisi prèvia al negoci jurídic no és significatiu, si el comparem amb els problemes que pot evitar-nos a posteriori.

Sempre resultarà més econòmic abonar els honoraris d’un advocat perquè faci una anàlisi preliminar, que el temps i els costos que haurem d’invertir per demanar o perseguir l’altra part per un conflicte!

Quan realitzar una anàlisi de la contrapart

L’anàlisi de la contrapart es pot realitzar en dos moments:

  1. Amb caràcter previ a subscriure un contracte o vincular-se jurídicament amb una altra part: permet fer-se una idea dels riscos que pot tenir el negoci abans de prendre la decisió de seguir endavant. També ofereix la possibilitat d’adoptar salvaguardes addicionals si no veiem clar algun aspecte.

 

  1. Amb posterioritat a subscriure el contracte: en cas que es produeixi un impagament o sorgeixi qualsevol altre problema, disposar amb antelació de la informació necessària sobre l’altra part permet actuar amb més rapidesa per defensar els propis interessos.

 

Amb independència de quan es dugui a terme l’anàlisi, podem trobar-nos amb dos escenaris: que el resultat sigui positiu i estigui tot correcte; o que sigui negatiu, cas en què pot ser aconsellable paralitzar l’operació o adoptar mesures addicionals. Sigui quin sigui el resultat, el fet d’haver realitzat l’anàlisi de l’altra part ofereix clars avantatges.

Anàlisi favorable

 

Anàlisi desfavorable
Amb caràcter previ a subscriure el contracte Subscrit el contracte Amb caràcter previ a subscriure el contracte Subscrit el contracte
–        Aporta tranquil·litat i confiança.

–        Permet centrar-se en l’èxit del negoci.

 

–        Si sorgeix un problema, conèixer la solvència i béns de l’altra part augmenta les probabilitats de recuperar el deute o acordar una solució.

–        Permet iniciar les accions judicials amb promptitud en disposar de totes les dades.

–        A vegades, la simple amenaça d’una reclamació judicial és efectiva com a mesura de pressió si l’altra part veu que sabem per on “atacar”.

 

–        Podem valorar si ens interessa continuar o no amb el negoci.

–        Podem demanar garanties addicionals, com avals o imposar clàusules més restrictives en el contracte.

 

–        Si sorgeix un problema, podem valorar si ens interessa més reclamar judicialment o per una altra via (per exemple, si l’altra part és insolvent).

–        En cas d’optar per no reclamar judicialment, conèixer la solvència i patrimoni de l’altra part ens dóna avantatge a l’hora de negociar un acord.

 

Independentment de l’escenari amb el qual ens acabem trobant finalment, haver analitzat la situació econòmica, patrimonial i financera de l’altra part en el moment d’iniciar una relació jurídica sempre és una pràctica recomanable per protegir els nostres interessos i prevenir conflictes en el futur. Els advocats coneixem nombroses històries sobre relacions contractuals que van començar com un idil·li… però van acabar com un fulletó!

Vols evitar problemes com impagaments o incompliments contractuals? Consulta’m!