Cada any es constitueixen a Espanya més de 90.000 societats mercantils i se’n dissolen prop de 20.000, segons l’Estadística de societats mercantils de l’INE. Una de cada quatre liquidacions són voluntàries, però la resta són el resultat de procediments concursals que intenten satisfer, en la mesura del possible, els drets dels creditors. Un dubte habitual és si resulta possible liquidar una societat quan hi ha un únic creditor, però no hi ha actius suficients per al pagament dels deutes. Què es pot fer en aquests casos?

La liquidació societària és el conjunt d’operacions que ha de dur a terme el liquidador per a la liquidació d’una societat. Això implica, en primer lloc, formular un inventari i balanç de la societat (per conèixer de quins actius i passius disposa); en segon lloc, atendre el pagament dels deutes i el cobrament dels crèdits; i, en darrer lloc, fer el balanç final de liquidació, en el qual s’inclourà la quota de liquidació que correspon a cada soci.

Un principi bàsic del nostre ordenament societari és el de la prèvia satisfacció dels drets de tots els creditors com a requisit inexcusable per al repartiment de l’haver social entre els socis i, per tant, per a la liquidació de la societat. Dit d’una altra manera: no és possible que els socis es reparteixin haver social, si no s’han pagat tots els deutes existents.

Aquest requisit previ del pagament dels creditors (o la consignació o fiançament dels seus crèdits) pressuposa que es disposa d’actius o de patrimoni suficient per al compliment de les obligacions. Ara bé: què passa en aquells casos en què no hi ha actius per al pagament dels deutes? Està condemnada la societat a subsistir per saecula saeculorum?

La doctrina de la liquidació societària amb un únic deutor

En el cas que no es disposi d’actius suficients per al pagament dels deutes i es tinguin múltiples creditors, la via per a la liquidació societària és acudir al procediment concursal. No obstant això, si no es tenen actius suficients i només hi ha un únic creditor, la via del procediment concursal pot no ser l’adequada, donada l’exigència d’una pluralitat de creditors com a premissa necessària per a l’existència i tramitació d’un procediment concursal.

Per tant, ens podem trobar amb una societat que compti amb un únic creditor, sense actius suficients per fer front al pagament del deute i que no pot acollir-se al procediment concursal per no complir aquest requisit. En aquest cas, pot ser que el Registrador Mercantil es negui a inscriure la liquidació societària sobre la base que, per a la inscripció de la liquidació, cal haver satisfet prèviament a tots els creditors.

En aquests casos, la Direcció General del Registre i Notariat (DGRN) va establir la doctrina de permetre la inscripció de la liquidació societària i, per tant, la cancel·lació dels assentaments registrals de la societat. Per a això, la DGRN sosté que no es pot “condemnar” als socis a la subsistència de la inscripció registral d’una societat dissolta i amb les operacions de liquidació realitzades (encara que la seva insolvència li impedeixi satisfer a l’únic creditor).

Aquesta doctrina es fonamenta en el següent:

  • En l’àmbit estrictament registral no existeix cap norma que supediti la cancel·lació dels assentaments registrals d’una societat de capital a què aquesta no tingui actiu social a la prèvia declaració de concurs.
  • Per practicar la cancel·lació, és requisit imprescindible comptar amb el balanç de liquidació on s’ha d’indicar, en aquests casos, la inexistència d’actius per a la satisfacció del creditor. Aquestes manifestacions es realitzen sota la responsabilitat del liquidador i, per tant, serà aquest qui assumirà, si és el cas, les conseqüències de la manca de veracitat del contingut d’aquest balanç.
  • La cancel·lació dels assentaments registrals no perjudica el creditor perquè es manté l’aptitud de la societat per ser titular de drets i obligacions. Tampoc impedeix la posterior responsabilitat de la societat —i del liquidador— si després d’inscriure l’extinció de la societat, apareguessin nous béns socials no tinguts en compte en la liquidació. De la mateixa manera, no implica que l’únic creditor es vegi privat de protecció perquè pot iniciar contra la societat, socis, administradors o liquidadors les accions judicials pertinents si la manca de pagament és imputable a algun d’ells.

No obstant això, la doctrina de la Direcció General de Registre i Notariat no s’aplica de forma automàtica, sinó que hi ha Registradors Mercantils que són reticents a inscriure liquidacions societàries quan es fa constar en el balanç de liquidació que hi ha algun creditor.

Efectes de la nova Llei Concursal

A més de l’anterior, a l’efecte de l’aplicació d’aquesta doctrina caldrà veure com la DGRN enfoca aquest tipus de situacions sobre la base del Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Concursal. La nova Llei Concursal preveu la conclusió per insuficiència de la massa activa simultània a la declaració del concurs.

Això significa que el jutge pot acordar, en la mateixa interlocutòria de declaració de concurs, la conclusió del procediment quan s’apreciï que la massa activa serà insuficient per a la satisfacció dels costos del mateix procediment, i més, que no és previsible l’exercici d’accions de reintegració o de responsabilitat de tercers ni la qualificació del concurs com a culpable. També preveu la conclusió del procediment concursal quan en la llista de creditors consti l’existència d’un únic creditor.

Per aquesta raó, tot i la possibilitat que ofereix l’esmentada doctrina de la DGRN, el més recomanable és procedir sempre a una liquidació societària ordenada, intentant pagar a tots els creditors; o bé acudir al procediment concursal per obtenir la declaració i conclusió de concurs com a pas previ a la sol·licitud d’inscripció registral de la liquidació societària. D’aquesta manera, l’opció de la inscripció societària amb un únic creditor, sense la tramitació d’un procediment concursal, es configura com una via excepcional a la qual s’hauria de recórrer com a últim recurs quan no hagi estat possible una liquidació ordenada.

Estàs afectat/a per un procediment concursal o liquidació societària? Assessora’t!