És efectiu l’embargament de béns per al cobrament d’un deute?

Imatge Article 6 - Efectivitat embargament de bens_CAT

Disposar d'una sentència judicial que reconegui el nostre dret a cobrar un deute per part d'un deutor no garanteix, de cap manera, que aconseguim cobrar de manera total o parcial l'import d'aquest deute. Ens podem trobar amb la situació que, després d'invertir temps i diners en un procediment judicial per reclamar l'import d'un deute, obtinguem una sentència judicial favorable als nostres interessos, però no obstant això el deutor no vulgui complir voluntàriament amb el pagament del deute que li ha estat imposat mitjançant aquesta sentència judicial. Què podem fer en aquestes situacions?

Quan hem obtingut una sentència favorable al cobrament d’un deute, però el deutor no compleix voluntàriament la seva obligació, cal iniciar un procediment d’execució de la sentència judicial. Aquest té per finalitat aconseguir el cobrament del deute mitjançant l’embargament i, posterior liquidació si cal, dels béns que siguin titularitat del deutor.

Quins béns es poden embargar i quins no?

Un embargament judicial és un procediment mitjançant el qual, prèvia ordre d’un jutjat, s’aprehenen béns del deutor a fi de liquidar-los i satisfer el pagament d’un deute reconegut prèviament per una sentència judicial. A Espanya, tristament el tipus d’embargament més conegut és l’embargament d’habitatge per execució de la hipoteca en cas d’impagament.

Encara que també es poden embargar altres tipus de béns, sempre en l’ordre que defineix l’Article 592 de la Llei d’Enjudiciament Civil (“LLEC”):

  1. Diners o comptes corrents de qualsevol classe.
  2. Crèdits i drets realitzables a l’acte o a curt termini, i títols, valors o altres instruments financers admesos a negociació en un mercat secundari oficial de valors.
  3. Joies i objectes d’art.
  4. Rendes en diners, qualsevol que sigui el seu origen i la raó de la meritació.
  5. Interessos, rendes i fruits de tota mena.
  6. Béns mobles o semovents, accions, títols o valors no admesos a cotització oficial i participacions socials.
  7. Béns immobles.
  8. Sous, salaris, pensions i ingressos procedents d’activitats professionals i mercantils autònomes.
  9. Crèdits, drets i valors realitzables a mitjà i llarg termini.

En aquest sentit, la LLEC regula tant l’ordre dels béns que es poden embargar (amb preferència pels diners i els comptes bancaris enfront d’altres tipus de béns), ja que es busca primer els béns que són més fàcils de convertir en diners i l’embargament dels quals menys pugui afectar el deutor; com el límit del valor dels béns que poden embargar judicialment (no es poden embargar béns per import superior al deute). Això pretén evitar que, per exemple, es pugui travar embargament sobre una finca per un deute d’import irrisori, amb totes les conseqüències negatives que aquest fet pot tenir per al deutor.

La LLEC també estableix aquells béns que són absolutament inembargables, és a dir, béns que no es poden embargar en cap circumstància:

  1. Els béns que hagin estat declarats inalienables.
  2. Els drets accessoris, que no siguin alienables amb independència del principal.
  3. Els béns que no tinguin, per si mateixos, contingut patrimonial.
  4. Els béns expressament declarats inembargables per alguna disposició legal.

Al seu torn, l’Article 606 LLEC estableix que són també inembargables els següents béns:

  1. El mobiliari i el parament de la casa, així com les robes de l’executat i de la seva família, en el que no es pugui considerar superflu. En general, els béns com aliments, combustible i altres que, segons el parer de tribunal, siguin imprescindibles perquè l’executat i les persones que en depenen puguin atendre amb raonable dignitat a la seva subsistència.
  2. Els llibres i instruments necessaris per a l’exercici de la professió, art o ofici a què es dediqui l’executat, quan el seu valor no guardi proporció amb la quantia del deute reclamat.
  3. Els béns sacres i els dedicats al culte de les religions legalment registrades.
  4. Les quantitats expressament declarades inembargables per llei.
  5. Els béns i quantitats declarats inembargables per tractats ratificats per Espanya.

Finalment, l’Article 607 de la mateixa LLEC regula l’embargament de sous i pensions, establint que “és inembargable el salari, sou, pensió, retribució o el seu equivalent, que no excedeixi de la quantia indicada pel salari mínim interprofessional”.

Diferents situacions que poden sorgir davant un embargament

El fet que la LLEC permeti l’embargament i un tribunal reconegui aquesta possibilitat, amb les limitacions que hem vist a l’apartat anterior, no sempre vol dir que hi hagi béns a embargar, sobretot quan el deutor és una persona jurídica.

Ens podem trobar amb els diferents escenaris que resumim a continuació:

  • El deutor no té ni un sol bé o dret que es pugui embargar. En aquest cas, les nostres possibilitats de recuperar el deute poden ser pràcticament nul·les, perquè pot ocórrer fins i tot que la societat hagi cessat la seva activitat. Per això és recomanable fer un breu estudi previ de solvència sobre la persona amb qui volem signar un contracte, o es pot fer fins i tot abans d’interposar la demanda, per determinar si realment hi ha béns amb els quals pugui respondre a possibles deutes.
  • El deutor només té comptes corrents, però cap altre bé. Inicialment seria el millor escenari, perquè en principi es tracta de la forma més fàcil i ràpida de recuperar el deute (ens deuen diners i embarguem diners). El problema rau quan el saldo del compte corrent no és suficient per cobrir el deute, en aquest cas s’haurà d’analitzar i verificar si el deutor té o no activitat econòmica a l’efecte de valorar les possibilitats de recuperació del deute per altres vies.
  • El deutor té béns de diferents tipus. En aquest últim cas, com hem vist anteriorment, si hi ha comptes corrents o diners, serà el primer que s’embargui d’acord amb la LLEC. Si això no fos suficient per cobrir el deute, a continuació s’han d’embargar altres béns (finques, cotxes, béns mobles, etc.). El problema està en el fet que, per convertir aquests béns en diners per cobrar el deute, caldrà sol·licitar la seva subhasta al Jutjat. Aquest procediment està subjecte a les seves pròpies particularitats i es pot allargar, de manera que tampoc resulta senzill cobrar per aquesta via.

En definitiva, tenir una sentència judicial favorable no sempre equival a recuperar el deute, ja que l’embargament de béns pot no ser efectiu. Per això, és important analitzar la situació del deutor tant abans de posar la demanda com durant el procediment judicial.

I és que, a efectes de recuperar el deute, fins i tot pot resultar més efectiu intentar arribar a un acord per cobrar almenys una part del deute, que acabar el procediment amb una sentència i l’embargament d’uns béns… que en cap cas ens garanteix recuperar el deute.

Si busques un advocat expert en dret mercantil i dret processal per assessorar-te en un possible embargament de béns, posa’t en contacte amb mi aquí. Puc ajudar-te!

Per què és important comptar amb un advocat per redactar o revisar un contracte?

redactar o revisar un contracte

Un contracte és un document jurídic vinculant que genera obligacions i drets per a totes les parts que el signen. No obstant això, a l'hora de redactar un contracte, és molt habitual que sigui preparat per persones que no són especialistes en dret, elaborat a partir d'una plantilla genèrica o, pitjor encara, adaptat a partir d'un altre contracte existent. Això és una pràctica molt poc recomanable que pot tenir greus conseqüències. Saps per què?

Un contracte és un acord legal, generalment per escrit tot i que també pot ser verbal, formalitzat entre dues o més parts que compten amb capacitat jurídica per vincular-se en virtut d’aquest, i que genera drets i obligacions per a ambdues parts. Es tracta d’un element fonamental en el nostre marc jurídic, però lamentablement no sempre li donem la importància que mereix d’acord amb els seus possibles efectes legals.

En aquest sentit, a l’hora de preparar un contracte, hi ha tres males pràctiques molt esteses:

  1. Encarregar la confecció del contracte a una persona que no compta amb la formació jurídica adequada o no és especialista en la matèria (per exemple, dret mercantil o dret immobiliari). El cas típic és el d’un venedor que prepara un contracte de venda amb un client, o un agent immobiliari que fa un contracte de lloguer.
  2. Partir d’un contracte similar ja existent i adaptar-lo a les noves condicions i necessitats del negoci jurídic a realitzar. Per exemple, l’empresa que agafa el contracte signat amb un proveïdor i el modifica per usar-lo amb un altre proveïdor.
  3. Fer servir un model de contracte tipus obtingut d’Internet o altres fonts, que no ha estat redactat específicament per al cas. Un exemple habitual és la botiga en línia o negoci en línia que “còpia” les condicions de venda d’una altra pàgina web similar (i sovint ni tan sols s’assegura de canviar totes les referències a l’altra empresa).

Qualsevol d’aquestes pràctiques suposa un error perquè cada negoci jurídic és diferent. No hi ha dos contractes iguals perquè les parts no solen ser les mateixes o perquè sempre, encara que siguin petites, existeixen variacions en l’objecte, en el preu, en la forma de pagament… Per tant, les disposicions d’un contracte creat en un moment determinat, només serveixen per a aquelles parts, en aquell moment i amb aquelles condicions, però no per als altres casos.

De la mateixa manera, totes les clàusules d’un contracte tenen el seu sentit i la seva raó de ser. No es poden eliminar o trossejar perquè no les entenguem o perquè considerem que no s’apliquen al cas que ens ocupa. Si fem això, podem estar suprimint una clàusula que sigui bàsica o que, legalment, sigui necessari que estigui inclosa en el contracte per a la seva validesa. El resultat pot ser que el contracte no resulti vàlid per no ajustar-se a dret, en el millor dels casos, o que deixi desprotegits els nostres interessos jurídics, en el pitjor escenari.

Per què cal recórrer a un advocat per redactar o revisar un contracte

Quan ens fa mal un queixal, anem al dentista i no se’ns ocorre intentar arrencar-nos-el nosaltres mateixos; si se’ns espatlla el cotxe, el portem al mecànic i no l’intentem arreglar pel nostre compte. Llavors, per què quan hem de signar un contracte, que és un dels actes jurídics més rellevants de la nostra vida, pensem que no és necessari un advocat? Què té de diferent respecte a altres situacions en les quals sí que ens posem en mans d’un expert?

La realitat és que, per intentar estalviar-nos invertir en un advocat per preparar o revisar un contracte, podem haver de gastar molt més si després sorgeixen problemes i resulta que el contracte està mal “fet”, falten coses essencials o els termes no estan ben definits .

A l’hora de redactar un contracte, comptar amb un advocat és important perquè:

  • Farà una anàlisi del negoci jurídic per identificar els aspectes més rellevants.
  • Tindrà en compte les lleis aplicables a cada situació en particular.
  • Redactarà un contracte a mida especialment adaptat a la situació.
  • Vetllarà per la defensa dels interessos del client que encarrega el contracte.
  • Evitarà que s’incloguin clàusules abusives o errors que el podrien invalidar.
  • Garantirà que el contracte tingui cabuda en l’ordenament jurídic vigent.
  • Preveurà les futures contingències i inclourà les salvaguardes necessàries.

I és que, per molt bé que coneguem el nostre sector o per molts contractes similars que hàgim vist, un professional del dret sempre pot conèixer aspectes necessaris o tenir en compte factors importants per al cas concret que no se’ns havien ocorregut. En cap cas es limitarà a adaptar una plantilla de contracte obtinguda d’Internet o “copiada” d’un altre contracte existent.

De la mateixa manera, a l’hora de revisar un contracte convé recórrer a un advocat perquè:

  • Ens explicarà el contingut del contracte i s’assegurarà que l’entenguem.
  • Procurarà que el contracte sigui equitatiu per a ambdues parts.
  • Assenyalarà possibles clàusules abusives o que beneficiïn a l’altra part.
  • Confirmarà si el contracte s’ajusta a dret i té cabuda en el marc legal.
  • Proposarà modificacions pertinents i correctament redactades.
  • Incorporarà les salvaguardes necessàries en cas que sorgeixin conflictes.

Idealment, la revisió del contracte s’ha de fer abans de la seva signatura, ja que la comprensió de tot el contingut d’un document jurídic és fonamental abans de subscriure’l. Només si coneixem l’abast jurídic de totes les clàusules, podrem prendre la decisió de si ens convé signar-lo. Però, fins i tot en el cas que ja hàgim signat un contracte, però no estiguem convençuts de les seves condicions, portar-lo a un advocat perquè el revisi pot ajudar a detectar aspectes conflictius i prendre les mesures adequades per protegir-nos.

Necessites un advocat especialista en dret processal, concursal, mercantil o immobiliari per redactar o revisar un contracte abans o després de signar-lo? Puc ajudar-te!