Disposar d'una sentència judicial que reconegui el nostre dret a cobrar un deute per part d'un deutor no garanteix, de cap manera, que aconseguim cobrar de manera total o parcial l'import d'aquest deute. Ens podem trobar amb la situació que, després d'invertir temps i diners en un procediment judicial per reclamar l'import d'un deute, obtinguem una sentència judicial favorable als nostres interessos, però no obstant això el deutor no vulgui complir voluntàriament amb el pagament del deute que li ha estat imposat mitjançant aquesta sentència judicial. Què podem fer en aquestes situacions?
Quan hem obtingut una sentència favorable al cobrament d’un deute, però el deutor no compleix voluntàriament la seva obligació, cal iniciar un procediment d’execució de la sentència judicial. Aquest té per finalitat aconseguir el cobrament del deute mitjançant l’embargament i, posterior liquidació si cal, dels béns que siguin titularitat del deutor.
Quins béns es poden embargar i quins no?
Un embargament judicial és un procediment mitjançant el qual, prèvia ordre d’un jutjat, s’aprehenen béns del deutor a fi de liquidar-los i satisfer el pagament d’un deute reconegut prèviament per una sentència judicial. A Espanya, tristament el tipus d’embargament més conegut és l’embargament d’habitatge per execució de la hipoteca en cas d’impagament.
Encara que també es poden embargar altres tipus de béns, sempre en l’ordre que defineix l’Article 592 de la Llei d’Enjudiciament Civil (“LLEC”):
- Diners o comptes corrents de qualsevol classe.
- Crèdits i drets realitzables a l’acte o a curt termini, i títols, valors o altres instruments financers admesos a negociació en un mercat secundari oficial de valors.
- Joies i objectes d’art.
- Rendes en diners, qualsevol que sigui el seu origen i la raó de la meritació.
- Interessos, rendes i fruits de tota mena.
- Béns mobles o semovents, accions, títols o valors no admesos a cotització oficial i participacions socials.
- Béns immobles.
- Sous, salaris, pensions i ingressos procedents d’activitats professionals i mercantils autònomes.
- Crèdits, drets i valors realitzables a mitjà i llarg termini.
En aquest sentit, la LLEC regula tant l’ordre dels béns que es poden embargar (amb preferència pels diners i els comptes bancaris enfront d’altres tipus de béns), ja que es busca primer els béns que són més fàcils de convertir en diners i l’embargament dels quals menys pugui afectar el deutor; com el límit del valor dels béns que poden embargar judicialment (no es poden embargar béns per import superior al deute). Això pretén evitar que, per exemple, es pugui travar embargament sobre una finca per un deute d’import irrisori, amb totes les conseqüències negatives que aquest fet pot tenir per al deutor.
La LLEC també estableix aquells béns que són absolutament inembargables, és a dir, béns que no es poden embargar en cap circumstància:
- Els béns que hagin estat declarats inalienables.
- Els drets accessoris, que no siguin alienables amb independència del principal.
- Els béns que no tinguin, per si mateixos, contingut patrimonial.
- Els béns expressament declarats inembargables per alguna disposició legal.
Al seu torn, l’Article 606 LLEC estableix que són també inembargables els següents béns:
- El mobiliari i el parament de la casa, així com les robes de l’executat i de la seva família, en el que no es pugui considerar superflu. En general, els béns com aliments, combustible i altres que, segons el parer de tribunal, siguin imprescindibles perquè l’executat i les persones que en depenen puguin atendre amb raonable dignitat a la seva subsistència.
- Els llibres i instruments necessaris per a l’exercici de la professió, art o ofici a què es dediqui l’executat, quan el seu valor no guardi proporció amb la quantia del deute reclamat.
- Els béns sacres i els dedicats al culte de les religions legalment registrades.
- Les quantitats expressament declarades inembargables per llei.
- Els béns i quantitats declarats inembargables per tractats ratificats per Espanya.
Finalment, l’Article 607 de la mateixa LLEC regula l’embargament de sous i pensions, establint que “és inembargable el salari, sou, pensió, retribució o el seu equivalent, que no excedeixi de la quantia indicada pel salari mínim interprofessional”.
Diferents situacions que poden sorgir davant un embargament
El fet que la LLEC permeti l’embargament i un tribunal reconegui aquesta possibilitat, amb les limitacions que hem vist a l’apartat anterior, no sempre vol dir que hi hagi béns a embargar, sobretot quan el deutor és una persona jurídica.
Ens podem trobar amb els diferents escenaris que resumim a continuació:
- El deutor no té ni un sol bé o dret que es pugui embargar. En aquest cas, les nostres possibilitats de recuperar el deute poden ser pràcticament nul·les, perquè pot ocórrer fins i tot que la societat hagi cessat la seva activitat. Per això és recomanable fer un breu estudi previ de solvència sobre la persona amb qui volem signar un contracte, o es pot fer fins i tot abans d’interposar la demanda, per determinar si realment hi ha béns amb els quals pugui respondre a possibles deutes.
- El deutor només té comptes corrents, però cap altre bé. Inicialment seria el millor escenari, perquè en principi es tracta de la forma més fàcil i ràpida de recuperar el deute (ens deuen diners i embarguem diners). El problema rau quan el saldo del compte corrent no és suficient per cobrir el deute, en aquest cas s’haurà d’analitzar i verificar si el deutor té o no activitat econòmica a l’efecte de valorar les possibilitats de recuperació del deute per altres vies.
- El deutor té béns de diferents tipus. En aquest últim cas, com hem vist anteriorment, si hi ha comptes corrents o diners, serà el primer que s’embargui d’acord amb la LLEC. Si això no fos suficient per cobrir el deute, a continuació s’han d’embargar altres béns (finques, cotxes, béns mobles, etc.). El problema està en el fet que, per convertir aquests béns en diners per cobrar el deute, caldrà sol·licitar la seva subhasta al Jutjat. Aquest procediment està subjecte a les seves pròpies particularitats i es pot allargar, de manera que tampoc resulta senzill cobrar per aquesta via.
En definitiva, tenir una sentència judicial favorable no sempre equival a recuperar el deute, ja que l’embargament de béns pot no ser efectiu. Per això, és important analitzar la situació del deutor tant abans de posar la demanda com durant el procediment judicial.
I és que, a efectes de recuperar el deute, fins i tot pot resultar més efectiu intentar arribar a un acord per cobrar almenys una part del deute, que acabar el procediment amb una sentència i l’embargament d’uns béns… que en cap cas ens garanteix recuperar el deute.
Si busques un advocat expert en dret mercantil i dret processal per assessorar-te en un possible embargament de béns, posa’t en contacte amb mi aquí. Puc ajudar-te!
