Què és el Pre-Pack Concursal i quins avantatges ofereix?

Imatge Article 7 - Prepack Concursal_CAT

Els Jutjats Mercantils de Barcelona han establert unes noves directrius per a la venda d'unitats productives. És l'anomenat Pre-Pack concursal, una figura jurídica concebuda per agilitar els procediments concursals i evitar la pèrdua d'ocupació i d'activitat empresarial en els actius d'una empresa subjecta a concurs que encara siguin viables. Però com funciona aquesta figura i quins beneficis ofereix als creditors i deutors?

La durada mitjana dels procediments concursals a Espanya és de quatre anys, termini que es pot veure agreujat per les moratòries establertes amb motiu de la pandèmia, segons alerta el Banc d’Espanya. Això provoca l’existència d’un nombre cada vegada més gran d’empreses “zombis”, és a dir, societats mercantils inviables amb els actius congelats i en què els seus balanços acumulen més pèrdues a mesura que passa el temps sense resoldre la seva situació.

Ni els concursos voluntaris de creditors, que escurcen els terminis, ni les fórmules alternatives com la liquidació societària amb un únic deutor, estan aconseguint reduir de manera significativa el nombre de procediments concursals que “s’eternitzen” als jutjats.

Per donar una resposta a aquesta situació, els jutjats mercantils de Barcelona han definit unes noves directrius, conegudes com a “Pre-Pack concursal”, que permeten accelerar la venda o la transmissió de les unitats productives d’una empresa subjecta a un procediment concursal .

Aquesta opció no està recollida en el Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Concursal (LC). No obstant això, a l’empara de la Directiva 2019/2013 sobre marcs de reestructuració preventiva, es permet la possibilitat d’integrar en els ordenaments jurídics dels estats membres la figura de l’administrador de la reestructuració, que com veurem a continuació és l’eix central del Pre -Pack concursal.

Què és el Pre-Pack Concursal?

La finalitat del Pre-Pack Concursal és facilitar i accelerar la venda d’unitats productives, que actualment es regula en la Llei Concursal. Tot i que la seva regulació pretén que sigui un procediment àgil, la realitat és que es pot convertir en un procés summament lent que pot provocar la pèrdua de valor de l’actiu fins a fer que resulti inviable.

A més, a vegades el deutor prèviament a la declaració de concurs ja ha realitzat tot un meritori treball de recerca de candidats interessats a adquirir la totalitat o una part dels actius viables de l’empresa. No obstant això, els terminis previs necessaris es dilaten tant que, quan s’arriba al concurs, la mateixa normativa concursal (subjecta als principis de transparència, publicitat i concurrència de creditors) pot provocar que tot aquest esforç hagi estat en va, a causa del deteriorament sofert per les unitats en venda.

Llavors, què novetats aporta aquesta nova figura?

Bàsicament, el Pre-Pack concursal consisteix en el nomenament d’un expert independent (nomenat pel jutge i que es convertirà, si escau, en l’administrador concursal futur) que supervisa totes les operacions de venda de la unitat productiva que pugui fer el deutor abans de la declaració de concurs. L’objectiu és que pugui verificar que tot el procés s’ha realitzat complint els principis de transparència i concurrència.

Amb aquest propòsit, el Pre-Pack Concursal estableix un procediment que té tres parts: la fase de sol·licitud, la fase preliminar i la fase d’autorització i implementació.

 

1. Fase de sol·licitud

En l’escrit de comunicació al Jutjat Mercantil de l’obertura de negociacions amb els seus creditors segons l’article 583 LC o en un escrit posterior, dins dels tres mesos següents a la comunicació, el deutor pot posar de manifest que està preparant operacions sobre els actius de l’empresa (tota l’empresa, unitats productives o de negoci, o venda amb globus d’actius), per a això ha d’indicar i relacionar específicament aquestes.

Així mateix, en el dit escrit o en un inicial o posterior, el deutor pot sol·licitar el nomenament d’un expert independent o administrador en matèria de reestructuració. La sol·licitud es tramitarà i resoldrà dins el mateix expedient de comunicació de l’article 583 LC pel jutjat competent per a la declaració del mateix concurs.

Per a la seva admissió, la sol·licitud haurà d’anar acompanyada dels següents documents:

  • Justificant d’haver emplenat degudament el formulari virtual publicat al portal de Canal Empresa de la Direcció General d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, als efectes d’informar i de publicitar les dades essencials de les unitats de negoci o actius en situació de crisi empresarial .
  • Relació d’associacions representatives, sectorials i territorials, empreses competidores o de la mateixa cadena de valor, així com fons financers o industrials, o inversors directes, nacionals o estrangers, amb els quals el deutor ja hagi contactat i/o es comprometi a contactar al llarg del procés, en la recerca de potencials interessats, postors o oferents en l’adquisició que es prepara.

 

2. Fase preliminar / extrajudicial

Un cop presentada la sol·licitud comença la fase preliminar o fase extrajudicial, en la qual el deutor pot demanar que a les operacions sobre els actius en venda se’ls apliqui el caràcter reservat, d’acord amb el que estableix l’article 583 LC L’objectiu d’aquesta mesura és protegir la confidencialitat de l’obertura de les possibles negociacions.

L’expert independent és l’encarregat de garantir la transparència de les operacions sobre els actius. Per a això, ha de familiaritzar-se amb el negoci del deutor, supervisar les operacions de venda, informar els creditors i comprovar que hi ha igualtat d’oportunitats entre aquests, plasmant tot això en un informe que presenta davant el Jutjat.

En aquest sentit, les funcions bàsiques de l’expert independent inclouen:

  1. Familiaritzar-se amb el negoci.
  2. Assistir i supervisar a deutor en la preparació d’operacions.
  3. Informar els creditors del procés, participant, si s’escau, en les negociacions, especialment, amb els creditors privilegiats i públics, així com amb els representants dels treballadors.
  4. Verificar i supervisar la regularitat, publicitat i transparència en la preparació d’operacions sobre els actius de l’empresa, especialment garantint la igualtat d’accés a la mateixa informació i oportunitats entre els potencials interessats o postors i la justa competència.
  5. Emetre un informe final de la gestió realitzada i, en particular, de les vendes preparades sobre els actius de l’empresa.

No obstant això, fins al moment de la declaració de concurs, l’expert independent ha de respectar sempre, i sense ingerències, les facultats d’administració i disposició del deutor respecte del seu patrimoni, i pot deixar constància per escrit de les objeccions que consideri oportunes al procediment. D’altra banda, l’expert independent que sigui nomenat en aquesta fase pre-concursal serà també l’administrador concursal, un cop declarat el concurs, si és el cas, excepte causa justificada que impliqui designar un altre administrador.

La fase preliminar del Pre-Pack concursal conclou amb l’emissió de l’informe final sobre les gestions realitzades respecte a la possible venda dels actius. Aquest informe es posa en coneixement de deutor, el jutjat competent, la representació dels treballadors i els creditors més rellevants i, en tot cas, dels creditors privilegiats.

Aquest informe final de gestió ha de contenir, en particular, una valoració imparcial i independent en relació amb els següents aspectes:

  • Si la publicitat del procés ha estat suficient per garantir la màxima participació de tots els interessats, acompanyant, si escau, mitjans de prova.
  • Si la informació subministrada a tots els interessats durant el procés s’ha realitzat en termes que hagin garantit la igualtat d’oportunitats, acompanyant-se, si és el cas, mitjans de prova. 
  • Si, a conseqüència de l’anterior, ha quedat garantida la lliure i justa competència entre els interessats.
  • Si el preu final ofert per a l’adquisició preparada de l’actiu en qüestió és raonable, tenint en compte les circumstàncies concretes.
  • Si algun interessat o interessats (per exemple actors financers o industrials) han anticipat a compte del preu final quantitats que hagin estat imprescindibles i necessàries per al manteniment de l’activitat empresarial i del seu valor durant tot aquest procés.
  • Una previsió de l’evolució de la valoració de l’actiu o actius en qüestió, un cop declarat el concurs i en cas de no realitzar-se immediatament la venda plantejada.
  • Una proposta d’implementació d’una o diverses ofertes de compra vinculants de tota l’empresa, unitats productives o de negoci, o d’actius en globus. O, si escau, la formulació de propostes alternatives o complementàries.

Finalment, la retribució de l’expert independent serà d’acord amb les normes de l’aranzel, en quantitat corresponent als honoraris de la fase de liquidació, calculada segons el nombre de mesos en què efectivament desenvolupi les funcions atribuïdes. En cas que el concurs de la societat no arribi a ser declarat, la seva retribució va a càrrec del sol·licitant.

 

3. Fase judicial d’autorització i implementació

Amb la sol·licitud de declaració de concurs, el deutor ha d’adjuntar l’informe final de l’expert independent, així com les propostes finals d’implementació de compres vinculants de tota l’empresa, unitats productives o de negoci, o d’actius en globus.

Les autoritzacions judicials de les operacions de venda conformades i preparades s’han de tramitar, si escau, per la via de l’article 530 LC. A aquest efecte, en la mateixa interlocutòria de declaració de concurs, s’ha de donar trasllat de les propostes amb un termini de deu dies perquè els creditors, o qualsevol interessat, puguin efectuar al·legacions. El termini es computa des de la publicació en el Registre Públic concursal de la declaració de concurs, amb l’advertència expressa de l’existència d’una oferta vinculant i la identificació d’aquesta.

Finalitzat el termini de deu dies, l’administració concursal ha d’emetre l’informe previst a la Llei Concursal sobre el pla de liquidació. Després d’això, el jutge ha de dictar una resolució autoritzant o denegant les operacions de venda propostes en funció de la documentació aportada, contra el qual només podrà interposar un recurs de reposició.

Quins avantatges ofereix el Pre-Pack Concursal?

Encara que per ara només ha estat implementat en els Jutjats Mercantils de Barcelona, el procediment del Pre-Pack concursal ha rebut una acollida molt positiva tant entre la comunitat jurídica com en el món empresarial. En un moment en què s’acumulen milers de procediments concursals pendents de resolució, i davant la perspectiva que les conseqüències de la pandèmia portin a concurs a més empreses, ofereix diversos avantatges.

Per a les empreses afectades per un procediment concursal, el nou procediment planteja una manera àgil de donar sortida a unitats productives que són viables, preservant l’activitat productiva i els llocs de treball. Aquests actius també poden constituir una oportunitat interessant d’inversió i creixement per a altres empreses o emprenedors, l’interès dels quals es podria acabar frustrant si haguessin d’esperar a la finalització del procediment concursal.

Pel que fa als jutges i administradors concursals, la figura del Pre-Pack concursal ofereix més garanties que les propostes de venda o transmissió presentades compleixin tots els requisits que estableix la Llei Concursal. En aquest sentit, la creació de la figura de l’expert independent aporta tranquil·litat a juristes i administradors, que coneixen perfectament el marc legal i les seves atribucions, però no tenen per què estar completament familiaritzats amb el funcionament del sector o mercat de l’empresa concursada.

Esperem que aquesta iniciativa del Pre-Pack concursal sorgida a Barcelona s’estengui aviat a altres Jutjats Mercantils i contribueixi a agilitzar els procediments concursals, alhora que contribueix a protegir en la mesura del possible l’activitat econòmica i l’ocupació.

¿T’enfrontes a un procediment concursal? Assessora’t sobre totes les opcions aquí.

És possible registrar la liquidació d’una societat amb un únic creditor?

Imatge Article 4 - Liquidació societaria_CAT

Cada any es constitueixen a Espanya més de 90.000 societats mercantils i se’n dissolen prop de 20.000, segons l’Estadística de societats mercantils de l’INE. Una de cada quatre liquidacions són voluntàries, però la resta són el resultat de procediments concursals que intenten satisfer, en la mesura del possible, els drets dels creditors. Un dubte habitual és si resulta possible liquidar una societat quan hi ha un únic creditor, però no hi ha actius suficients per al pagament dels deutes. Què es pot fer en aquests casos?

La liquidació societària és el conjunt d’operacions que ha de dur a terme el liquidador per a la liquidació d’una societat. Això implica, en primer lloc, formular un inventari i balanç de la societat (per conèixer de quins actius i passius disposa); en segon lloc, atendre el pagament dels deutes i el cobrament dels crèdits; i, en darrer lloc, fer el balanç final de liquidació, en el qual s’inclourà la quota de liquidació que correspon a cada soci.

Un principi bàsic del nostre ordenament societari és el de la prèvia satisfacció dels drets de tots els creditors com a requisit inexcusable per al repartiment de l’haver social entre els socis i, per tant, per a la liquidació de la societat. Dit d’una altra manera: no és possible que els socis es reparteixin haver social, si no s’han pagat tots els deutes existents.

Aquest requisit previ del pagament dels creditors (o la consignació o fiançament dels seus crèdits) pressuposa que es disposa d’actius o de patrimoni suficient per al compliment de les obligacions. Ara bé: què passa en aquells casos en què no hi ha actius per al pagament dels deutes? Està condemnada la societat a subsistir per saecula saeculorum?

La doctrina de la liquidació societària amb un únic deutor

En el cas que no es disposi d’actius suficients per al pagament dels deutes i es tinguin múltiples creditors, la via per a la liquidació societària és acudir al procediment concursal. No obstant això, si no es tenen actius suficients i només hi ha un únic creditor, la via del procediment concursal pot no ser l’adequada, donada l’exigència d’una pluralitat de creditors com a premissa necessària per a l’existència i tramitació d’un procediment concursal.

Per tant, ens podem trobar amb una societat que compti amb un únic creditor, sense actius suficients per fer front al pagament del deute i que no pot acollir-se al procediment concursal per no complir aquest requisit. En aquest cas, pot ser que el Registrador Mercantil es negui a inscriure la liquidació societària sobre la base que, per a la inscripció de la liquidació, cal haver satisfet prèviament a tots els creditors.

En aquests casos, la Direcció General del Registre i Notariat (DGRN) va establir la doctrina de permetre la inscripció de la liquidació societària i, per tant, la cancel·lació dels assentaments registrals de la societat. Per a això, la DGRN sosté que no es pot “condemnar” als socis a la subsistència de la inscripció registral d’una societat dissolta i amb les operacions de liquidació realitzades (encara que la seva insolvència li impedeixi satisfer a l’únic creditor).

Aquesta doctrina es fonamenta en el següent:

  • En l’àmbit estrictament registral no existeix cap norma que supediti la cancel·lació dels assentaments registrals d’una societat de capital a què aquesta no tingui actiu social a la prèvia declaració de concurs.
  • Per practicar la cancel·lació, és requisit imprescindible comptar amb el balanç de liquidació on s’ha d’indicar, en aquests casos, la inexistència d’actius per a la satisfacció del creditor. Aquestes manifestacions es realitzen sota la responsabilitat del liquidador i, per tant, serà aquest qui assumirà, si és el cas, les conseqüències de la manca de veracitat del contingut d’aquest balanç.
  • La cancel·lació dels assentaments registrals no perjudica el creditor perquè es manté l’aptitud de la societat per ser titular de drets i obligacions. Tampoc impedeix la posterior responsabilitat de la societat —i del liquidador— si després d’inscriure l’extinció de la societat, apareguessin nous béns socials no tinguts en compte en la liquidació. De la mateixa manera, no implica que l’únic creditor es vegi privat de protecció perquè pot iniciar contra la societat, socis, administradors o liquidadors les accions judicials pertinents si la manca de pagament és imputable a algun d’ells.

No obstant això, la doctrina de la Direcció General de Registre i Notariat no s’aplica de forma automàtica, sinó que hi ha Registradors Mercantils que són reticents a inscriure liquidacions societàries quan es fa constar en el balanç de liquidació que hi ha algun creditor.

Efectes de la nova Llei Concursal

A més de l’anterior, a l’efecte de l’aplicació d’aquesta doctrina caldrà veure com la DGRN enfoca aquest tipus de situacions sobre la base del Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Concursal. La nova Llei Concursal preveu la conclusió per insuficiència de la massa activa simultània a la declaració del concurs.

Això significa que el jutge pot acordar, en la mateixa interlocutòria de declaració de concurs, la conclusió del procediment quan s’apreciï que la massa activa serà insuficient per a la satisfacció dels costos del mateix procediment, i més, que no és previsible l’exercici d’accions de reintegració o de responsabilitat de tercers ni la qualificació del concurs com a culpable. També preveu la conclusió del procediment concursal quan en la llista de creditors consti l’existència d’un únic creditor.

Per aquesta raó, tot i la possibilitat que ofereix l’esmentada doctrina de la DGRN, el més recomanable és procedir sempre a una liquidació societària ordenada, intentant pagar a tots els creditors; o bé acudir al procediment concursal per obtenir la declaració i conclusió de concurs com a pas previ a la sol·licitud d’inscripció registral de la liquidació societària. D’aquesta manera, l’opció de la inscripció societària amb un únic creditor, sense la tramitació d’un procediment concursal, es configura com una via excepcional a la qual s’hauria de recórrer com a últim recurs quan no hagi estat possible una liquidació ordenada.

Estàs afectat/a per un procediment concursal o liquidació societària? Assessora’t!